Search results for " llengua catalana"
showing 10 items of 23 documents
Particularismes i populismes als països de llengua catalana
2020
[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.
Anàlisi Garriga, Àngels (1966): Un rètol per a Curtó. Barcelona: La Galera, Il. Fina Rifà
2018
En les classes de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana dediquem una sessió completa a l’anàlisi del relat Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga perquè una part d’aquells llibres pensats, creats i publicats durant la República està present en aquesta narració que s’avança al seu temps. O millor dit: que construeix un pont entre la manera d’entendre l’escola i l’educació i el desig de transformar una realitat. Una narració és, o pot ser, una manera de ficcionalitzar els somnis d’una generació.
Resum de l’article “El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta”, de Teresa Rovira (p. 15-26)
2018
En aquest post, podeu trobar el resum de l’article Rovira, Teresa (2007): “El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta”, a Baró, Mònica; Colomer, Teresa i Mañà, Teresa (coord.): El patrimoni de la imagianació: Llibres d’ahir per a lectros d’avui. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 15-26.
Anàlisi de l'obra Auca del noi català, antifeixista i humà, per Lorena Moya Casterá
2018
Anàlisi de l'obra Auca del noi català, antifeixista i humà, per Lorena Moya Casterá en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)
2019
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales
2015
Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…
Anàlisi de l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar. Núria Ivars Bertomeu
2018
Anàlisi de l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar. Núria Ivars Bertomeu
El príncep teixidor de Lola Anglada, analitzat per Alba Jiménez i Arantxa Llàcer
2018
El príncep teixidor de Lola Anglada, analitzat per Alba Jiménez i Arantxa Llàcer en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
El diccionari de l'Institut d'Estudis Valencians de 1937
2015
In this article Casanova uses various archives –in particular that of Emili Beüt i Belenguer– to reconstruct the process of elaborating the general dictionary of Valencian. This dictionary was written during the Spanish civil war through the IEV, an organization in which Salvador played a decisive role. The author presents several dictionary entries and compares them with others from Pompeu Fabra's DGLC, and with other works.
L'institut Joan Lluís Vives, història d'un desencís?
2004
Aquest article presenta i valora la tasca desenvolupada per la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives amb motiu del seu desè aniversari. A partir de la documentació generada pel mateix Institut, s'observa la seua preocupació pels temes relacionats amb la llengua. D'acord amb això, valoro la tasca efectuada per l'Institut des d'un vessant més sociolingüístic. Intento mostrar que si bé la feina de l'Institut ha permès que la llengua catalana guanyi prestigi acadèmic, això no ha implicat un augment del seu ús en l'àmbit universitari.